aficat

Retour 

adj.

'tenace, obstiné [en parlant d'un chien de chasse]'

MarcGHP 16,42: e·l ters saüz / eis de raüs, / bautz e aficatz [ms. aficatç] per ferir

BertrBornG 41,25: Mas ieu, con sahus aficat, / Des q'e la rota m'abata, / Non auria mil ans camjat / Q'ieu sivals tot jorn no·i glata